La Cantata d’ en Quim Vallmajó
Deu fer un parell d’ anys que, pensant en un meu amic músic, l’ Esteve Andreu, vaig escriure un llarg poema sobre la vida i mort de Joaquim Vallmajó i Sala (en Quim), assassinat a Ruanda l’ abril de l’ any 1994. En Quim Tenia 53 anys i ja duia gairebé 30 anys vivint a Ruanda. En Quim era company meu d’ estudis al Seminari de Girona i empordanès, com jo i en Pep Frigola, un altre company missioner. Aquest darrer ja porta més de 40 anys a l’ Àfrica.
Els records se m’ han precipitat avui, quan m’ han fet a mans un flamant llibre, “Tota una vida per Àfrica. Josep Frigola i Ribas”, on en Pep Frigola, a través de les seves cartes, ens mostra tota la riquesa eclesial de la seva vocació missionera de servei als més pobres, allò que sovint costa tant d’ entendre en l’ Església oficial. Hauré de llegir, amb calma, com si es tractés d’ un manual d’ espiritualitat encarnada, aquest llibre d’ en Pep, magníficament editat per Cossetània, amb la col.laboració de la Diputació de Girona i la parròquia de Sant Martí de Palafrugell, al davant de la qual hi l’ amic i gran rector, en Martirià Brugada i Clotas.
L’ any 2000, el bisbe Jaume Camprodon em va proposar de fer la traducció, del francès al català, d’ un altre llibre magnífic, “L’ Évangile de Quim. Une vie pour le Rwanda”, del Pare Blanc Armand Duval. Vaig acceptar a l’ instant. I el Bisbat de Girona va editar el llibre, en una edició molt acurada.
Més endavant vaig saber que la major part dels materials que el P. Duval va fer servir per escriure el seu llibre era obra d’ en Pep Frigola. Ell va fer un primer esbós (important) de la vida i mort d’ en Quim Vallmajó, que va sortir editat a Figueres, promogut pel “Grup d’ empordanesos i empordaneses per la solidaritat”, el setembre del 1995, poc més d’ un any després de la mort d’ en Quim Vallmajó. El material d’ en Pep Frigola ocupava 46 pàgines d’ un llibret de 95 pàgines. El P. Duval es va aprofitar d’ aquest material, sense citar-ne la procedència. Coses que passen, fins i tot a les millors famílies. El llibret de Figueres “Joaquim Vallmajó. Una vida per un poble” va sortir pulcrament editat, com ja he dit, l’ any 1995, a Figueres.
Torno al poema que vaig escriure sobre en Quim Vallmajó. Fa poc que l’ Esteve em va fer escoltar una gravació de música. Era la concreció, en forma de Cantata, del meu poema “L’ Evangeli d’ en Quim”.
A l’ espera de poder oferir l’ audició, l’ estrena de la Cantata us ofereixo, avui, el text.
Pòrtic.
Esperit que voles
En el nostre espai
Queda’t amb nosaltres,
No te’ n vagis mai.
Cor
Digueu-me, si us plau,
Per què és tan difícil
Fer créixer la pau.
La terra desitjada,
Humil, rebel, vexada,
Llunyana i matinera,
Et va cridar un bon dia,
Per fer del teu coratge
Llavors de caritat.
La vila de Navata,
Petita i riallera
On, viu, el Mont s’ avera,
Preludi de l’ Albera,
Ençà de la frontera,
Del món s’ ha fet senyera
D’ un màrtir d’ hora nova
Que, ferm, s’ ha revelat.
Digueu-me, si us plau,
Per què és tan difícil
Fer créixer la pau.
Ja ben curull d’ estudis
Al sud tu viatjares:
Ruanda dels teus somnis,
La gemma africana,
Minúscula i llunyana,
País dels mil turons.
Un bell país de somnis
Que va sofrir tants danys!
Bon català i profeta,
Torsimany i poeta,
Aviat et conscienciares,
Puix amb ells t’ encarnares
-negres i blancs superares-
D’ un greuge de molts anys.
Digueu-me, si us plau,
Per què és tan difícil
Fer créixer la pau.
Molt frec a frec lluitaren
Negritud i Evangeli;
A dins de tes entranyes
Greu conflicte esclatà;
De temps es congriava
Al més pregon dels cors.
Àfrica? Evangelis?
Quin d’ aquests dos hom tria?
En Quim no sap triar,
Puix l’ Àfrica és la vida
I l’ Evangeli l’ ombra
De l’ ànima que informa
El doll d’ aquesta vida
Per damunt dels colors.
Digueu-me, si us plau,
Per què és tan difícil
Fer créixer la pau.
I, quan l’ antic conflicte,
De races i de pobles
Que, de molt temps, covava,
Fruit de la vella Europa,
Mestressa i mentidera,
Senyera d’ occident,
Esclata amb virulència,
Amb sang i morts inútils,
Orgia de pecat,
En Quim ben prest es mulla
A favor dels més febles,
I prestament critica
Els d’ un i altre costat:
Hutus, tutsis i USA,
Polítics i eclesiàstics
Gent d’ ordre i d’ evangeli,
Missioners, bisbes, preveres,
ONG’ s i altes esferes
Que, espaordits, guaitaven
El drama ruandès.
“El poder fa folls els homes”,
La cobdícia els assassina,
I el gros afany de lucre
Capgira els seus cervells.
En Quim ho denunciava
Amb ses paraules dures
Que entraven com sagetes
A dins dels cors humans.
Molts no li perdonaven
Aquesta goasadia,
I es confabulaven
Per fer callar la veu.
Digueu-me, si us plau,
Per què és tan difícil
Fer créixer la pau.
En Quim esdevenia
La víctima preuada.
Al seu cor apuntava
El glavi del botxí.
Un vist-i-sis del quatre
De l’ any noranta-quatre,
Alguns militars tutsis,
Amb ordres i “consensus”
Dels grans poders terrestres,
Sicaris, l’ arrestaven
A la porta del convent.
Mai més els ulls dels homes
Albirar no pogueren
El mig somriure noble
D’ en Quim, el missioner.
En terra ruandesa,
Incògnita i sagrada
On va arribar un dia
Fa prop de quaranta anys,
Reposen les despulles
D’ en Quim Vallmajó i Sala,
Empordanès il.lustre
I fill de bons pagesos,
Nissaga catalana
De màrtirs eminents,
Gran missioner i màrtir
Del poble ruandès.
Digueu-me, si us plau,
Per què és tan difícil
Fer créixer la pau.
Com en Joan Alsina
I els màrtirs de Girona,
Que el nostre bisbe Carles
Un dia proclamà,
Brillen a l’ estelada,
Damunt de les carenes,
Fills nobles de l’ Església
Que el màrtir, Crist, fundà.
El ver camí indiquen
Per a la nostra Església,
Pobra, vella i cansada
Que, ben segur, un dia
L’ Esperit renovarà.
Digueu-me, si us plau,
Per què és tan difícil
Fer créixer la pau.
