Quan les fredors del Canigó vénien
i empaitaven bufades de vent sec,
al bell mig de Ripoll les flors s’ obrien
per inspirar un cant: era el teu nom, Roser.
Quan les onades de la mar s’ obrien
i revoltaven bufades de llebeig,
al bell mig de Ripoll les flors s’ obrien
per inspirar un cant: era el teu nom, Roser.
Quan alenades de solet lluïen
i escombraven dolços núvols de cel net,
al bell mig de Ripoll les flors s’ obrien
per inspirar un cant: era el teu nom, Roser.
Roser de mossèn Cinto era el rosari,
que ell esgranava el capvespre i el matí.
Els ulls del cor fixats en el Sagrari:
resar i resar per copsar l’ alè diví.
Quim Pla. Festa del Roser, dia 6 d’ octubre de 2006.
