Els catalans i les escoles d’ adults.
Continuant amb la tònica de repetir escrits que tenen més de 20 anys, avui us n’ ofereixo un que va sortir a la revista La Farga, de Salt (any VIII, num. 77, abril 1986, p 19).
La qüestió de les paraules trabucades és una plaga a Catalunya (potser ara ja no ho és tant, puix ens han imposat un català, des de no sé on, un català lleig i repetitiu que en té prou, per expressar-se, amb pocs centenars de paraules). Ha donat, dóna i donarà per a molts moments d’ humor sa i inofensiu.
Que, de què va la cosa? No us esvereu. Vegeu i llegiu. En una parròquia de les nostres contrades hi havia hagut un sagristà, que deia als escolans: “Quan passeu pel cruspiteri i veieu el santíssim indisposat, heu de fer irreflexió doble”. Ho has agafat? (tal com diuen als USA). No? Doncs, deixa-ho córrer. Amb tot, evidentment, cal precisar que la frase correcta hauria d’ haver estat: Quan passeu pel presbiteri, i vegeu el santíssim exposat, heu de fer genuflexió doble. Ara hauria d’ interpretar, per a la majoria de lectors d’ avui, el sentit d’ aïtals paraules estranyes, paraules que potser no els diuen res. Però em fa mandra. I ells s’ ho perden, perquè han “perdut l’ oremus”.
Tenia un parent a l’ Empordà al qual -en paraules de la seva dona- havien operat de la “rutina”. Un despreniment de retina. Aquesta mateixa parenta deia, quan estava refredada, que la “grípia” se li havia ficat entre “palmó” i “palmó”. Suposo que això ja s’ entén.
Tot això se’ m va acudir a propòsit de l’ escola d’ adults de Salt, una institució honorabilíssima, qua ja du uns anys de vida fecunda. La primera notícia me la va donar un veí de la vila, amb tota la bona fe del món: “Saps -em va dir- que han inaugurat una escola “d’ adúlters” a Salt?”. Jo que li responc, esverat: “Que han obert moltes cases de barrets?”. “Què vols dir?”. “Com que parles d’ adúlters…”
Recordo una dita de la meva mare: “Aquest no sap fer ni la o amb un got”. Ho deia d’ una persona inculta, sense cap estudi, i una mica llosca. I això que ella va aprendre les quatre regles i prou. I, el castellà, el va aprendre ja de gran (però això ja no és incultura sinó normalitat, que ens han robat. Aquest fet és, més aviat, un mèrit de la meva mare). Malviatge! Parlo de política, i m’ havia proposat de no fer-ho.
Tal com deia Giovanni Guareschi: “De bojos, en el món, n’ hi ha molts. Però, com els homes i les dones…” En català (i en castellà) hi ha molts analfabets.
