Trescant per muntanyes,

trepitjant els pics,

a voltes et guanyes

els millors amics.

Quan la vida mia

lluïa i lluïa,

vaig trobar un bon dia

uns amics de pas.

Pas que començàrem,

nodrírem, fermàrem.

I, al final, trobàrem

l’ amistat i el braç.

El braç que acompanya,

que mostra i no enganya

en qualsevol cas.

Cas i fe madura

que dura, i que dura,

mirant de l’ altura

perquè és com un llaç.

Un llaç i drecera

n’ és la vida entera.

No és una quimera.

I, mirant enrera,

hi trobem el traç.

El traç que t’ abriga,

la mirada amiga,

el cor que no triga

i que no és fugaç.

El solc que t’ obliga,

l’ alè que pessiga,

l’ amistat que et lliga

perquè n’ és capaç.

Amistat que voles

en el nostre espai,

queda’ t  amb nosaltres,

no te’ n vagis mai.

(Festa de la Mercè de l’ any 2006).