Nota. Un lector amable m’ ha indicat un error històric important a l’ escrit del dia 25 d’ octubre: Les agressions, parròquies populars i els màrtirs. Rectifico amb molt de gust. Carrasco i Formiguera va ser afusellat al penal de Burgos, i no a Montjuïc. Qui va ser afusellat a Montjuïc fou Lluís Companys.

No sé si votaré, a les properes eleccions. I, si voto, no sé quin partit. O si votaré en blanc. O si faré expressament un vot nul. Tots els partits m’ han decebut pregonament. Ja sabia que la política era això. Però mai no m’ havia sentit tan lluny dels polítics. Mai no m’ havia sentit tan desanimat.
El mateix em passa amb la meva església. Jo ja sabia que l’ església era això. Els qui la menen són homes de carn i sang, febles i covards, com jo mateix. Pero mai no m’ havia sentit tan lluny de la meva jerarquia.
El país és un desgavell total. Tenim problemes que comencen amb totes les lletres de l’ abecedari. Per exemple, els que comencen amb a: autopistes, aeroports, ajuntaments… Els que comencen amb m: monarquia, montilla, metro, memòria històrica… Els que comencen amb r: renfe, rodalies, rajoy… “Et sic de coeteris”, que vol dir que podríem anar tirant d’ abecedari. Els polítics es van passant les culpes els uns als altres. Mai l’ església catalana no havia estat en hores tan baixes. Cap dels nostres polítics vol declarar-se responsable del desgavell barceloní. I reben, com sempre, els més petits. Els nostres bisbes viatgen a Roma a la beatificació dels 500 “màrtirs” de la guerra “incivil”. I permeten, plàcidament que es mantingui l’ invent pèrfid de “la santa cruzada”; invent d’ Isidre Gomà, tarragoní, Cardenal de Toledo, redactor, l’ any 1937, de la carta col.lectiva de l’ episcopat espanyol en recolzament al cop d’ estat del general Franco. Qui diu això, diu una altra cosa.
No fa gaire (dissabte, 29 de setembre de 2007), el jesuïta José Ignacio González Faus va publicar, a La Vanguàrdia, un article molt lúcid: “Réquiem por las izquierdas”. Té un final magnífic, que és com un resum de la qüestió: “Con lo cual resulta que verdaderament de izquierdas sólo son los curas de Entrevías, Evo Morales y algunas monjas y monjes trapenses o cartujos…(que,encima, igual votan a la derecha)”.
Exacte! Els qui ens pensàvem ser d’ esquerres, ho tenim molt cru. I, potser, jo no podem ni ser d’ esquerres. Perquè ens hem cansat de lluitar.
Hi ha qui diu que ens esperen molts anys de feixisme mundial. Senyor, senyor! Si és així, voleu dir que val la pena gaire res? Viure més anys i vegetar. Mirar la tele i emmusteir-se de solitud. Un petit consol: la literatura i les converses amb amics. I anar perdent amics, l’ un darrere l’ altre, fins que em toqui el torn a mi, que ja falta menys: un infart, un càncer o l’ alzheimer, com a Pasqual Maragall. Malalties pietoses, que ens estalvien que els darrers moments amargs de la vida durin massa.
No em resta res més que el meu bloc. I encara! Me’ l controlen uns quants, a fi que no em passi de rosca. I, si em censuren el bloc (cosa que sé molt bé que pot passar) me’ n queda un d’ interior, de bloc, que ningú no em pot censurar. Ningú? N’ estàs ben segur? Algú ja ha dit que s’ ha acabat la privacitat.Potser que tot plegat sigui fruit de la paranoia? No…què va! És la pura i dura realitat.
Ah! M’ oblidava d’ una cosa. Em queda la Fe i la Bíblia, que no he abandonat mai. O sigui: em resta Jesús de Natzaret i l’ evangeli. I n’ hi ha que voldrien que ni això no em quedés.