poema-reflexió sobre el suïcidi

Dimarts farà quinze dies que un meu amic es va llevar la vida. En aquestes dues setmanes, hi he reflexionat molt. Són coses de les quals, com moltes de la religió, només se’ n pot parlar des del món de la poesia o de la mística cosa que, si fa no fa, és el mateix. Parlar d’ aquests temes des del món de les veritats i les seguretats és un camí ple d’ entrebancs i, sovint, sense sortida. És el camí dels “totxos”, que sempre ensopeguen en la mateixa pedra. És el camí dels farsants, dels creguts, dels qui no estimen, dels qui no tenen pietat dels altres. El camí de la poesia és el camí de la compassió, que no necessita gaire paraules, que sap estar al costat de qui sofreix i compartir el seu sofriment sense necessitat de dir res. Per això he fet, amb esforç i solidaritat, aquest poema, que us ofereixo.

t´enfilaves pels aspres camins de la vida

amb delit, amb afanys de conqueridor

fins que, un dia, el fat, la tenebra, la mentida

van enterbolir el teu seny, mataren la crida

que t’ assenyalava l’ esdevenidor.

deixes dona i fills, ampla semença plantada,

deixes els pares, que t’ han estimat tant,

uns germans que han passat dies tot plorant,

i t’ endinses per un camí sense tornada,

deixant-nos amb l’ ai al cor, sense una abraçada,

sense imatges, sense joia, sense cants.

bon amic, trobarem a faltar el teu somriure

ben franc, el teu dring al moment de parlar.

ens has escapçat un bon retall del que és viure;

resta, només, dolor i el coratge d’ escriure,

de dir que el món és un mal viure; i callar.

ben bé que vivim com folls, només amb imatges

d’ allò que és bo, que és bell, que és just o sa;

fem, de creences, viatges; en fem miratges

que, ben sovint, ens tornen un xic més salvatges,

i deixem anar la salvadora mà.

o bon amic, diu que ens deixes, te’ n vas lluny d’ aquí;

no sé on; em confon la xerrameca

que parla i no diu res: cant de babeca

que no arriba a dissipar l’ aspra pols del camí.

voldria que aquest poema meu, funerari,

fos bàlsam per als qui restem al parany;

que nostre esperit no sofreixi més dany

i poguem remuntar l’ horitzó del calvari.