La Cantata d’ en Quim Vallmajó

 

Deu fer un parell d’ anys que, pensant en un meu amic músic, l’ Esteve Andreu, vaig escriure un llarg poema sobre la vida i mort de Joaquim Vallmajó i Sala (en Quim), assassinat a Ruanda l’ abril de l’ any 1994. En Quim Tenia 53 anys i ja duia gairebé 30 anys vivint a Ruanda. En Quim era company meu d’ estudis al Seminari de Girona i empordanès, com jo i en Pep Frigola, un altre company missioner. Aquest darrer ja porta més de 40 anys a l’ Àfrica.

 

Els records se m’ han precipitat avui, quan m’ han fet a mans un flamant llibre, “Tota una vida per Àfrica. Josep Frigola i Ribas”, on en Pep Frigola, a través de les seves cartes, ens mostra tota la riquesa eclesial de la seva vocació missionera de servei als més pobres, allò que sovint costa tant d’ entendre en l’ Església oficial. Hauré de llegir, amb calma, com si es tractés d’ un manual d’ espiritualitat encarnada, aquest llibre d’ en Pep, magníficament editat per Cossetània, amb la col.laboració de la Diputació de Girona i la parròquia de Sant Martí de Palafrugell, al davant de la qual hi l’ amic i gran rector, en Martirià Brugada i Clotas.

 

L’ any 2000, el bisbe Jaume Camprodon em va proposar de fer la traducció, del francès al català, d’ un altre llibre magnífic, “L’ Évangile de Quim. Une vie pour le Rwanda”, del Pare Blanc Armand Duval. Vaig acceptar a l’ instant. I el Bisbat de Girona va editar el llibre, en una edició molt acurada.

 

Més endavant vaig saber que la major part dels materials que el P. Duval va fer servir per escriure el seu llibre era obra d’ en Pep Frigola. Ell va fer un primer esbós (important) de la vida i mort d’ en Quim Vallmajó, que va sortir editat a Figueres, promogut pel “Grup d’ empordanesos i empordaneses per la solidaritat”, el setembre del 1995, poc més d’ un any després de la mort d’ en Quim Vallmajó. El material d’ en Pep Frigola ocupava 46 pàgines d’ un llibret de 95 pàgines. El P. Duval es va aprofitar d’ aquest material, sense citar-ne la procedència. Coses que passen, fins i tot a les millors famílies. El llibret de Figueres “Joaquim Vallmajó. Una vida per un poble” va sortir pulcrament editat, com ja he dit, l’ any 1995, a Figueres.

 

Torno al poema que vaig escriure sobre en Quim Vallmajó. Fa poc que l’ Esteve em va fer escoltar una gravació de música. Era la concreció, en forma de Cantata, del meu poema “L’ Evangeli d’ en Quim”.

 

A l’ espera de poder oferir l’ audició, l’ estrena de la Cantata us ofereixo, avui, el text.

 

Pòrtic.

 

Esperit que voles

En el nostre espai

Queda’t amb nosaltres,

No te’ n vagis mai.

 

Cor

 

Digueu-me, si us plau,

Per què és tan difícil

Fer créixer la pau.

 

La terra desitjada,

Humil, rebel, vexada,

Llunyana i matinera,

Et va cridar un bon dia,

Per fer del teu coratge

Llavors de caritat.

La vila de Navata,

Petita i riallera

On, viu, el Mont s’ avera,

Preludi de l’ Albera,

Ençà de la frontera,

Del món s’ ha fet senyera

D’ un màrtir d’ hora nova

Que, ferm, s’ ha revelat.

 

Digueu-me, si us plau,

Per què és tan difícil

Fer créixer la pau.

 

Ja ben curull d’ estudis

Al sud tu viatjares:

Ruanda dels teus somnis,

La gemma africana,

Minúscula i llunyana,

País dels mil turons.

Un bell país de somnis

Que va sofrir tants danys!

Bon català i profeta,

Torsimany i poeta,

Aviat et conscienciares,

Puix amb ells t’ encarnares

-negres i blancs superares-

D’ un greuge de molts anys.

 

Digueu-me, si us plau,

Per què és tan difícil

Fer créixer la pau.

 

Molt frec a frec lluitaren

Negritud i Evangeli;

A dins de tes entranyes

Greu conflicte esclatà;

De temps es congriava

Al més pregon dels cors.

Àfrica? Evangelis?

Quin d’ aquests dos hom tria?

En Quim no sap triar,

Puix l’ Àfrica és la vida

I l’ Evangeli l’ ombra

De l’ ànima que informa

El doll d’ aquesta vida

Per damunt dels colors.

 

Digueu-me, si us plau,

Per què és tan difícil

Fer créixer la pau.

 

I, quan l’ antic conflicte,

De races i de pobles

Que, de molt temps, covava,

Fruit de la vella Europa,

Mestressa i mentidera,

Senyera d’ occident,

Esclata amb virulència,

Amb sang i morts inútils,

Orgia de pecat,

En Quim ben prest es mulla

A favor dels més febles,

I prestament critica

Els d’ un i altre costat:

Hutus, tutsis i USA,

Polítics i eclesiàstics

Gent d’ ordre i d’ evangeli,

Missioners, bisbes, preveres,

ONG’ s i altes esferes

Que, espaordits, guaitaven

El drama ruandès.

“El poder fa folls els homes”,

La cobdícia els assassina,

I el gros afany de lucre

Capgira els seus cervells.

En Quim ho denunciava

Amb ses paraules dures

Que entraven com sagetes

A dins dels cors humans.

Molts no li perdonaven

Aquesta goasadia,

I es confabulaven

Per fer callar la veu.

 

Digueu-me, si us plau,

Per què és tan difícil

Fer créixer la pau.

 

En Quim esdevenia

La víctima preuada.

Al seu cor apuntava

El glavi del botxí.

Un vist-i-sis del quatre

De l’ any noranta-quatre,

Alguns militars tutsis,

Amb ordres i “consensus”

Dels grans poders terrestres,

Sicaris, l’ arrestaven

A la porta del convent.

Mai més els ulls dels homes

Albirar no pogueren

El mig somriure noble

D’ en Quim, el missioner.

En terra ruandesa,

Incògnita i sagrada

On va arribar un dia

Fa prop de quaranta anys,

Reposen les despulles

D’ en Quim Vallmajó i Sala,

Empordanès il.lustre

I fill de bons pagesos,

Nissaga catalana

De màrtirs eminents,

Gran missioner i màrtir

Del poble ruandès.

 

Digueu-me, si us plau,

Per què és tan difícil

Fer créixer la pau.

 

Com en Joan Alsina

I els màrtirs de Girona,

Que el nostre bisbe Carles

Un dia proclamà,

Brillen a l’ estelada,

Damunt de les carenes,

Fills nobles de l’ Església

Que el màrtir, Crist, fundà.

El ver camí indiquen

Per a la nostra Església,

Pobra, vella i cansada

Que, ben segur, un dia

L’ Esperit renovarà.

 

Digueu-me, si us plau,

Per què és tan difícil

Fer créixer la pau.